març 20, 2021

Poders notarials

El poder és un document pel qual una o diverses persones autoritzen a una altra o altres per a la realització de determinades gestions. Per tant, suposa nomenar un representant perquè en el nostre nom pugui realitzar actes o negocis. Segons les facultats concretes que li haguem atorgat, l’apoderat podrà prendre més o menys decisions. Els poders notarials admeten múltiples possibilitats segons les facultats concretes que es vulguin delegar. Un dels més comuns és anomenat “poder per a plets”, que es fa a favor d’un advocat o procurador perquè ens representi en judici. També parlem de “poder especial”, per referir-nos a qual es confereix a una persona perquè realitzi una o diverses gestions clarament determinades en el mateix, com podria ser la compra d’un pis o l’acceptació d’una herència. I un dels més freqüents és el comunament conegut com “poder general”, que conté un amplíssim ventall de facultats i que és adequat per a persones que no pretenen nomenar un representant per a la realització d’una gestió determinada, sinó perquè, de forma continuada, gestioni i administri els seus diners i els seus béns, i fins i tot disposi d’ells si ho considera necessari. En contra del que comunament es pensa, el poder general no és un poder que permeti “fer-ho tot”, sinó més aviat, un poder redactat recollint una gran quantitat de facultats concretes, de manera que permet “fer pràcticament tot”. És possible per tant que algun acte molt concret no aparegui reflectit en el mateix, pel que sempre és convenient informar el notari de l’ús que se li pretén donar i així valorar si cal incloure alguna menció específica.

en els poders es poden nomenar un o més representants i en el cas que siguin diversos, hi ha la opció de permetre que cadascú pugui actuar amb independència dels altres (apoderats solidaris), o bé que tots necessitin actuar conjuntament (apoderats mancomunats) . Fins i tot és possible distingir i permetre que tots actuïn independentment per a la major part dels actes, però exigir el consentiment de tots per a aquells considerats més rellevants, com la venda de béns immobles. Tots els poders es basen en una estreta relació de confiança entre el que el dóna i el que el rep. Això és més evident en el cas de el poder general, ja que atorga un ampli control sobre el patrimoni, per la qual cosa fer-ho a favor de la persona equivocada podria produir conseqüències catastròfiques.

Els poders poden fer-se per un termini de temps determinat però l’habitual és que es facin sense cap limitació temporal. Si es tracta d’un poder especial donat per a una gestió determinada, com per exemple vendre un pis, el poder s’extingeix una vegada conclòs el negoci. En canvi hi ha altres poders com el poder general o el “poder especial bancari” (donat per contractar amb bancs i altres entitats financeres) que atribueixen facultats continuades en el temps. En aquests casos, si no s’ha establert termini de durada a el poder i en algun moment es perd la confiança en el representant, és important revocar-lo. El més senzill per revocar el poder és que el poderdant i l’apoderat signin davant notari una escriptura de revocació. Si això no fos possible, el que va concedir el poder pot presentar-se en qualsevol notaria i signar la revocació, però en aquest cas serà necessari que el notari ho notifiqui personalment el representant, augmentant amb això els costos. Altres causes importants d’extinció d’el poder són la mort i la incapacitat de l’poderdant. En relació amb aquesta última, avui s’admet que el que atorga el poder estableixi expressament que el mateix subsisteixi malgrat la seva incapacitat, el que dóna lloc a una figura de gran transcendència pràctica i que admet diverses configuracions; és l’anomenat “poder preventiu”.

  • Documents d’identificació de la persona o persones que intervinguin:

Per regla general, les persones físiques espanyoles n’hi haurà prou que presentin el seu DNI i els estrangers el N.I.E. amb fotografia o bé el N.I.E. sense fotografia acompanyat de passaport o targeta de residència del seu país d’origen. Quan intervinguin societats o altres persones jurídiques, a més dels documents que identifiquen la persona física que les representa, s’han de presentar els que identifiquen la persona jurídica. Aquests documents són, en el cas típic de les societats: Escriptura de constitució, escriptura en la qual es conté el nomenament de representant com a administrador o conseller (podria coincidir amb la de constitució) i escriptura d’identificació de titular real (si aquesta última no existeix, es podrà fer a l’acte). Tots els documents hauran de ser originals.

  • En tots els casos haurà de facilitar les dades dels apoderats, i en els poders especials la informació que voleu incloure.

Quan es tracti de casos diferents dels esmentats o hi haja circumstàncies especials , consulteu-nos prèviament .

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *