març 13, 2021

Óssos, bous, ànecs, i vergonya aliena

Fa uns dies, amb motiu de la celebració de les festes de moros i cristians del municipi valencià de Càrcer (governat pel PP, cal dir-ho tot ), una comparsa va llogar un ós (com ho llegeixen) perquè el pobre animal participés en la desfilada fent com que ballava i tocava la trompeta (quina espectacle tan “gratificant i pedagògic”, sobretot per als nens!). Atès que una tempesta de calamarsa va obligar a suspendre les celebracions, el propietari de l’ós va decidir passar l’estona en un bar, de manera que va lligar l’ós amb una cadena a un fanal, mentre l’energumen (em refereixo a l’humà) romania algunes hores en l’establiment. L’ós va estar tot aquest temps sota la pluja, esperant pacientment (quin remei) al fet que el seu amo es posés fins a dalt d’alcohol, com va poder comprovar-se per el seu caminar trontollant (gravat per una càmera de vídeo) quan posteriorment va recollir a l’ós i va marxar de el lloc. Ho explicava el telenotícies de forma bastant escarida, amanint la informació amb algunes declaracions de horroritzats veïns que expressaven la seva por que la bèstia (ara -encara que no ho sembli- parlo de l’ós) pogués haver atacat a algú. Vaig escoltar la notícia amb gran atenció, esperant sentir alguna referència (si més no educativa) a l’abús que havia suposat utilitzar a una animal l’hàbitat és molt diferent a l’urbà obligant-li a fer carantoines per divertir el públic al carrer; o a l’maltractament que li va suposar romandre lligat a un fanal sota la pluja sense saber què diantres estava fent allà; o algun tipus d’accions administratives o fins i tot penals contra el malvat humà que maltracta l’animal guanyant diners amb ell; o a una investigació sobre com seguirà sent la vida d’el pobre ós, tancat potser en una estreta gàbia (quants més hi haurà així?) des de la qual mira el món exterior amb els seus tristos i espantats ulls canins. Però ni una sola referència a aquests aspectes de l’lamentable succés.

Pocs dies després, al municipi val·lisoletà de Tordesillas (governat pel PSOE, cal dir-ho tot) ha tornat a celebrar-se el trist i ja mundialment famós Toro de la Vega. Consisteix el “alegre” festeig en què en un prat o vega propera cada any es deixa anar un bou, perquè al voltant d’uns centenars individus -de aspecte més o menys humà i cor de orco- persegueixin a l’animal, la majoria muntats a cavall i tots armats amb llances de dos metres de longitud i punta d’acer de les de veritat. Les llances, com poden imaginar-se hores d’ara, no són ornamentals, sinó que els serveixen a aquests “valents” per apunyalar la el toro per tot el cos, és a dir, on li enxampen. Així, mitjançant aquest espectacle d’esperit tan “esportiu”, acaben donant mort a el bou, que acaba agonitzant dessagnat a causa de les terribles ferides. En aquest moment, quan el indefens toro ja no pot moure (ni, per tant, defensar-se), se li acosta un dels seus perseguidors i li talla els testicles, fent entrega dels mateixos a l’energumen que se suposa li ha donat la llançada final i fatal. El subjecte s’enfila als testicles (lamentablement, els de el pobre bou) a la punta de la seva llança, i es passeja orgullós amb el trofeu, mentre els seus companys de fatigues executores l’admiren embadalits (imagino que cayéndoseles la bava). De res van servir novament les denúncies i protestes nacionals i internacionals perquè se suspengués l’acte. Ni tampoc la presència d’activistes pels drets dels animals, arribats des de tot Espanya, que es van manifestar pacíficament per intentar impedir-ho. Els manifestants van ser rebuts a pedrades pels partidaris de la matança (temorosos que els deixessin sense festa: “que a veure si ja no anem ni a poder divertir-nos”), resultant una de les joves activistes greument ferida. I així fins a l’any que ve, en què, si els nostres “civilitzats” governants no hi posen remei, tornarà a passar.

Fa tot just dos dies he llegit al Diario de Mallorca que el Ple de l’Ajuntament mallorquí de Santa Margarita debatrà -i, a l’sembla, ¡aprovar per unanimitat! – una proposta de Convergència (cal dir-ho tot) mitjançant la qual s’inste a el Govern Balear perquè modifiqui la Llei de Protecció Animal 1/92 per tal de permetre la solta de ànecs vius a les festes de Can Picafort, acollint-se a un subterfugi sobre la gran “tradició” de l’acte (com si no hagués estat d’encara major tradició les matances de cristians al circ! ‘aquestes sí que eren antigues quan van ser abolides, menuda injustícia!). Per als que no ho sàpiguen, la solta d’ànecs vius al mar implicava fins fa uns anys que una multitud els perseguís i donés caça, la qual cosa donava lloc al fet que durant el fervor de la competició bastants animals resultessin malparats.Des de fa alguns anys, la festa es manté; però, de forma simbòlica i per evitar l’innecessari patiment animal, s’han vingut deixant anar ànecs de goma que després eren “capturats” pels participants, permetent així una continuïtat més civilitzada de la festa, adaptant-la als nous temps més sensibilitzats amb la protecció animal. Encara que també hi ha hagut recents successos lamentables i fora de la Llei: per exemple, fa un parell d’anys uns participants en barca van decidir aportar a la festa, per la seva pròpia compte i risc, un grapat d’ànecs vius, burlant així la prohibició legal; però, quan una llanxa de la Guàrdia Civil es va acostar a ells, als individus no se’ls va ocórrer una altra cosa (a fi d’evitar la sanció) que submergir en l’aigua la gàbia plena d’ànecs ocultant-de la vista dels agents fins que aquests van marxar; no cal dir que els ànecs, que com és ben sabut tenen pulmons i no brànquies, van morir cruelment ofegats en el seu tancament sota l’aigua. Doncs bé, com veuen per la recent notícia, no només no hi ha previsió que en breu es modifiqui la ja una mica obsoleta Llei de Protecció Animal 1/92 (un altre dia els explicaré per què parlo de la seva obsolescència), sinó que es pretén deixar parcialment sense efecte l’escassa protecció animal que procura actualment, per la simple diversió d’alguns.

¿Progressem en educació i respecte cap a les altres espècies animals? O senzillament anem cap enrere? ¿Quin exemple estem donant als nens, futurs adults? Fa més de cinc-cents anys Leonardo da Vinci va afirmar que, sens dubte, l’home és el rei de les bèsties, perquè la seva brutalitat excedeix la d’elles. Crec que es va quedar curt.

* Coordinador de la Comissió de Drets dels Animals de el Col·legi d’Advocats de Balears

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *