març 13, 2021

Només ens veiem un cop a la setmana … realment em vol?

Hola. Sóc nova en aquest fòrum … però voldria veure el punt de vista de diferents persones per això exposo el meu cas.
Fa uns anys (mes o menys 5) coneixement a un noi molt valent amb el que vaig estar com 17 dies: P era respectuós i amable però molt callat i reservat … en aquest llavors jo tan sols tenia 15 (era a la secundària) i el 18; jo vivia amb el meu pare i li comenti la meva relació als pocs dies d haver-la començat perquè el em cuidava molt i no m deixava sortir a no ser que tingués una raó però la meva papa em “aconsello” que a la meva edat no podia tenir un enamorat amb aquesta diferència d edat ja que en l’adolescència 3 anys són com 30; amb això unit al fet que el noi era molt tranquil (amb la meva poca experiència a aquesta edat ho prengui com avorrit) va decidir acabar la relació. I segui amb la meva vida sempre mantenint un bonic record d’aquest noi que m’havia tractat tan bé. El següent any ens vam veure en el seu aniversari vaig anar a visitar-lo a casa amb uns amics en comú però el no em va dir res així que el prengui com que ja m’havia oblidat … a més semblava que una d les nostres amigues estava interessada en ell així que va decidir no tornar a buscar-oa preguntar per ell per no incomodar ningú.
Continue amb la meva vida, ingressi a la universitat i em desconnecti una mica dels meus amics perquè estudi relativament lluny de casa meva així que sortia d’hora i arribava tard ; però de tant en tant em trobava pel messenger amb alguns amics que em parlaven d’ell, que em deien que estava de viatge, que s’havia mudat a un altre districte i coses així però jo ja no li prenia tanta importància. Fins que pel meu aniversari la meva gata havia donat cries i ell accepto que les hi regalés, va venir i em va regalar uns xocolates i un llum en forma d’angelet i es va dur als dos gats i no em va dir res … només es va anar i en aquell moment em vaig sentir més tranquil·la xk ja tenia enamorat, després ell també ingrés a la universitat (una diferent a la mia). Així deixi de veure-ho fins aquest any.
Fa uns cinc mesos d’una forma estranya ens vam tornar a parlar pel msn, i en aquest moment el meu enamorat m dic i jo estava que escrivia i parlava … i sense voler (en veritat … ho juro) li va escriure “T’estimo” i jo morta de la vergonya m desconnecti sense saber com explicar-li la situació tan compromesa; em va tornar a connectar i ell ja no hi era. En aquests dies ell em cridava a la meva cel volent concretar una cita i jo només buscava la millor manera de explicar-li el que va passar, sense saber com fer-ho sense quedar tan malament o fer-li pensar que estava jugant amb ell; fins que em va escriure al meu correu un missatge bellíssim dient que encara m volia i que si no m’havia dit res fins aquell moment era perquè no sabia com fer-ho i volia que jo li respongués … lamentablement aquest missatge el va veure el meu enamorat i va ser un afegit als molts problemes que ja teníem i vaig haver de contestar-dient-li que ja tenia enamorat i que només podíem ser amics.
Ell com sempre, m va respondre de la forma més dolça dient que gràcies per contestar-li i sempre anava a estar a meu costat si ho necessités. per a aquestes dates ell viatjo i doncs jo em sentia una mica sola doncs a causa de la gelosia de la meva enamorat m’havia quedat gairebé gairebé sense amics així que vaig començar a mensajear amb aquest noi i vaig poder conèixer-mes i em grat molt. Per a aquestes dates la meva relació amb la meva enamorada cada vegada anava més freda … així que després de pensar-ho molt vam conversar i vam acabar. Aixi que vaig començar a sortir més ia veure amb velles amistats i quedi en veure amb aquest noi (que no sabia que ja no tenia enamorat) i vam sortir així a caminar i a el cinema unes vegades, cada vegada m’agradava més i no sàvia si havia canviat o mai ho arribi a conèixer bé però era bastant “feliç” estar al seu costat; pas el temps i ell em va preguntar si seguia amb el meu enamorat i li vaig dir que no, i des d’aquest dia (ja fa gairebé un mes) vam començar a sortir com enamorats i tot va ser molt bonic a l’començament i ens veiem dos i fins a tres vegades a la setmana tot molt espontani, em ecribia missatges al meu cel, i fins fa poc em deia abans d’anar-me’n a dscansar; i no sé si és que el destí es l’aquesta cobrant amb mi el que no li troba donat interès la primera vegada que vam estar perquè sento que l’estimo molt i vull veure-ho i estar al seu costat i gaudir de la seva companyia.Però ell la tercera setmana em va dir que era millor que només ens veiéssim un cop per setmana pel que estem estudiant i no vivim tan a prop; i encara que sona molt lògic i m’ho va dir molt dolçament no m acaba de convèncer la idea d que abans del primer mes ja s’esten prenent aquestes decisions, i es manté ferm en això, ara ja no m diu ni m escriu missatges al meu cel des de dijous i potser paresca massa exagerada per uns dies que no es d’ell però crec que per veure’ns un cop per setmana encara que sigui un missatge diari de “T’estimo” o “Et estrany” deu ser, i de vegades doncs jo li comandament missatges i el ni m contesta … ia tot això malgrat el meravellosa persona que és em deixa en dubtes … que si realment em vol o capaç ara que ja em va conèixer millor ja que no li agradi o hi ha alguna altra noia que li agradi a la seva universitat ja que pel facebook i el hi5 es veu totes les fotos de les seves amigues i els seus vídeos que ho volen molt (és molt bo … qui no ho voldria ???). El temps que passa amb mi és encantador …. però crec que és així amb totes les persones perquè sempre tracta de donar el millor d si crec … Porfa si algú llegeix això … que opinen ???? No em quadra que una relació que recentment aquesta començant (suposadament l’etapa més bonica) la parella només es vegi unes escasses 4 hores a la setmana …

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *