març 1, 2021

Lucas 15Reina-Valera 1960 (Català)


Paràbola de l’ovella perduda

15 Es s’acostaven a Jesús tots els publicans i pecadors per sentir-li,

2 i els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien: Est als pecadors rep, i amb ells menja. (a)

3 ell els va referir aquesta paràbola, dient:

4 què home de vosaltres, tenint cent ovelles i en perd una, no deixa les noranta-nou al desert, i va després de la qual es va perdre, fins que la troba?

5 quan la troba, la posa sobre les seves espatlles joiós;

6 i a l’arribar a casa, reuneix als seus amics i veïns, dient-los: Gozaos amb mi, perquè he trobat la meva ovella que es havia perdut.

7 jo us dic que hi haurà més goig al cel per un pecador que es penedeix, que per noranta-nou justos que no necessiten de penediment.

Paràbola de la moneda perduda

8 O què dona que té deu dracmes, si pierd i un dracma, no encén el llum, i escombra la casa, i busca amb diligència fins que la troba?

9 I quan l’ha trobada, convida les amigues i veïnes, dient: Gozaos amb mi, perquè he trobat la moneda que havia perdut.

10 Així us dic que hi ha goig davant dels àngels de Déu per un pecador que es penedeix.

Paràbola del fill pròdig

11 També va dir: Un home tenia dos fills;

12 i el més jove digué al seu pare: Pare, dóna’m la part dels béns que em correspon; i els va repartir els béns.

13 Pocs dies després, ajuntant tot el més jove es va anar lluny a una província apartada; i allà va desaprofitar els seus béns vivint perdudament.

14 I quan tot el haver malgastat, va venir una gran fam en aquella província, i va començar a faltar-li.

15 I va anar i es va acostar a un dels ciutadans d’aquella terra, el qual li va enviar a la seva hisenda per pasturar porcs.

16 I desitjava omplir el seu ventre de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú li donava.

17 I tornant en si, va dir: !! Quants jornalers a casa del meu pare tenen pa de sobres, i jo aquí pereixo de fam!

18 M’aixecaré i aniré al meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu.

19 Ja no sóc digne de ser anomenat teu fill; fes-me com a un dels teus jornalers.

20 I aixecant-se, va venir al seu pare. I quan encara era lluny, el va veure el seu pare, i va ser mogut a misericòrdia, i va córrer, i es va tirar sobre el seu coll, i el va besar.

21 I el fill li va dir: Pare, he pecat contra el cel i contra tu, i ja no sóc digne de ser anomenat teu fill.

22 Però el pare digué als seus servents: Traieu el millor vestit, i vestiu; i poseu un anell a la mà, i calçat en els seus peus.

23 I porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i fem festa;

24 perquè aquest meu fill mort era, i ha tornat viu; s’havia perdut, i és trobat. I van començar a alegrar.

25 I el seu fill gran era al camp; i quan va venir, i va arribar prop de la casa, va sentir músiques i les danses;

26 i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò.

27 Ell li va dir: El teu germà ha vingut; i el teu pare ha fet matar el vedell gras, per haver-li rebut bo i sa.

28 Llavors es va enfadar, i no volia entrar. Va sortir per tant el seu pare, i li pregava que entrés.

29 Però ell, responent, va dir a el pare: Mira, tants anys al teu servei, no havent-te desobeir mai, i mai m’has donat ni un cabrit per gozarme amb els meus amics.

30 Però quan va venir aquest el teu fill, que ha consumit els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.

31 Ell llavors li va dir: Fill, tu sempre ets amb mi, i totes meu és teu.

32 Mas era necessari fer festa i alegrar, perquè aquest el teu germà era mort, i ha tornat viu; s’havia perdut, i és trobat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *