febrer 5, 2021

La Monarquia Romana

La Monarquia Romana s’inicia amb el govern de Ròmul en l’any 753 a.C. i conclou en l’any 509 aC, amb l’expulsió del rei Tarquini El Superb.

CARÀCTER LLEGENDARI: FUNDACIÓ DE ROMA

Roma va ser fundada el Laci, a la vora del riu Tiber i proper a la mar, el 21 d’abril de l’753 aC a Segons la llegenda els romans descendien de l’heroi troià Enees. El seu fill Ascanio va fundar el regne d’Alba. Un dels seus descendents va ser Numitor a qui el seu germà Amuli li arravatament el tron. A Rhea Silvia, filla de Numitor, va ser consagrada a l’culte de Vesta i obligada a mantenir el celibat. El déu Mart es va enamorar de Rhea Silvia, de la unió van néixer els bessons Ròmul i Rem. Aquests van ser llançats a el riu Tiber per ordre de l’usurpador Amullo, però el bressol va ancorar a el peu de l’Palatino. Allí van ser alletats per una lloba i posteriorment recollits pel pastor Fáustulo. A Ja gran, Ròmul i Rem van descobrir el seu origen noble i van castigar a Amuli. De seguida van restituir en el tron d’Alba al seu avi Numitor. Després es van dirigir a l’Palatino, al capdavant d’uns aventurers i van fundar Roma.

Organització política

2.1 ELS REIS I LA MONARQUIA ROMANA

Durant la monarquia Roma va ser governada per set reis, pertanyents a dues dinasties: la llatina i l’etrusca.
pertanyen a la Dinastia Llatina, Romulo, Numa Pompilio, Tul·li Hostili i Anco Marcio.
pertanyen a la Dinastia etrusca, Tarquini l’Antic, Servi Tul·li i Tarquini el Superb

a. RÒMUL

Ròmul va ser el monarca que va fundar Roma. Implanto el sistema de govern monàrquic. Per poblar el seu regne fusiono les tribus llatines i savines. Després d’un regnat breu, va desaparèixer misteriosament. La llegenda explica que el seu pare Mart es el va portar a cel. A la seva mort va ser adorat amb el nom de Quirino.

b. Numa Pompili

Aquest rei va organitzar el culte romà, crec les escoles sacerdotals i comandament construir el temple de Janus, que romania obert en temps de guerra i tancat en temps de pau.

c . TULIO HOSTILLO

Era un rei guerrer. Va organitzar un imbatible exèrcit, amb el qual destrueixo a el Regne de l’Alba i va convertir a Roma en la primera potència de l’Laci.

d. ANCO MARCIO

Conegut com el rei comerciant, va ser un governant pacífic que va fer de Roma un centre d’intercanvi comercial. Comandament a construir el port d’Òstia a la desembocadura del riu Tiber per incentivar el comerç.

e. Tarquino L’ANTIC

Aquest rei va consagrar un temple a Júpiter, a la cimera de l’Capitoli. Comandament construir el Fòrum, la Claveguera Màxima i el Circ Màxim per als jocs populars. Va introduir l’art i la religió etruscos a Roma.

f. Servi Tul·li

Va manar construir una muralla que protegiria la ciutat. Com reformador social organitzo a poble, en set classes socials, segons la seva fortuna per al pagament d’impostos.

g. Tarquini el Superb

Aquest rei va ser l’assassí del seu sogre Servi Tul·li. Era un tirà lliurat als plaers mundans per la raó es va guanyar l’antipatia de la vila. Va violar a Lucrècia dona d’un destacat ciutadà, acte que va donar lloc a una assemblea popular, en el qual li van treure el comandament. Com a conseqüència dels fets i amb l’aprovació de l’exèrcit, es canvi la forma de govern pel sistema republicà.

2.2 ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA MONARQUIA ROMANA

El govern de el període monàrquic tenia com a autoritat a Rei, a l’Assemblea Popular i a l’Senat.

a. EL REI

Constituïa l’autoritat màxima, amb poder absolut. Era a el mateix temps sacerdot suprem, jutge i cap militar. El rei elegit per l’Assemblea Popular proposada pel Senat.

b. L’ASSEMBLEA POPULAR

Estava integrada pels ciutadans lliures amb edat militar. Aquesta Assemblea era convocada pel rei, a peu de l’Capitoli, on aprovaven o rebutjaven les lleis, per aclamació unànime.

c. SENAT

Estava conformat per 300 ancians patricis, pares de família. La seva funció era aconsellar el rei i presentar els candidats per a la successió a el tron reial. El càrrec de senador era vitalici.

ORGANITZACIÓ SOCIAL DE LA MONARQUIA ROMANA

3.1 LA FAMÍLIA

La família era la base de l’organització social.
estava conformada pel pare, la mare i els fills. a el pare era la màxima autoritat de la llar, cap, jutge i sacerdot familiar. Tenia dret a la vida o mort de la seva dona i dels seus fills, podent-los vendre en certes ocasions com a esclaus.
La mare, es dedicava exclusivament als quefers de l’iogues. Les dones romanes comptaven amb mes llibertat que les dones gregues, doncs acompanyaven els seus esposos a les grans cerimònies i actes públics.: Els fills no tenien llibertat encara que fossin casats. A aquesta dependència se’ls dic pàtria potestat. Els matrimonis podien adoptar un fill quan no tenien descendència.

3.2 LES CLASSES SOCIALS DE LA MONARQUIA ROMANA

A la monarquia romana existien les següents classes socials: els patricis, els plebeus, els clients i els esclaus.

Classes Socials a la monarquia romana
Classes Socials a la monarquia romana

a. Patricis O POPULUS

Eren els que formaven la classe aristocràtica i constituïen el veritable poble, amb plens drets ciutadans. Es creien descendents dels fundadors de Roma.

b. Els plebeus

Conformaven la classe social mes nombrosa, integrada per ciutadans d’origen divers, com ara estrangers, lliberts, vagabunds i habitants de les ciutats dominades.
Inicialment van augmentar els seus drets polítics, socials, militars i religiosos. Posteriorment en forma gradual van ser guanyant el dret a la ciutadania romana. Es dedicaven a l’agricultura, el comerç, la indústria i pagaven impostos a l’Estat.

c. ELS CLIENTS

Eren homes lliures però de condició pobre. Es trobaven sota l’empara de el pare de família qui els donava habitatge i terres per al cultiu.

d. ELS ESCLAUS

Aquesta classe estava constituïda pels presoners de guerra i els homes comprats en els mercats. Eren considerats com a animals o coses, sense dret ni tan sols a la vida. Treballaven en obres de construcció, en l’agricultura i el servei domèstic.

ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LA MONARQUIA ROMANA: EL ager publicus

4.1 AGRICULTURA

El ciutadà romà era propietari de terres per poder conrear. Les terres constituïa la base de la seva economia. Conreaven blat, raïm, figues i oliveres.

4.2 Ramaderia

A les planes i les muntanyes desenvolupaven abundant pastura natural, el que va fer possible el desenvolupament de la ramaderia bovina, ovina, porcina i caprina.

4.3 COMERÇ

Era l’activitat dirigida pels rics, els que comercialitzaven amb els pobles veïns com cereals, metalls, esclaus, ceràmiques, armes i joies.

4.4 EL ager publicus

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *