març 19, 2021

Josef Hans Lazar (Català)


Primers añosEditar

Va néixer a Istanbul el 5 d’octubre de 1895. Fill d’un funcionari de l’consolat austríac a Istanbul, va fer el servei militar durant la Primera Guerra Mundial destinat a la agregadoria militar austríaca a Turquia. Amb posterioritat va ser corresponsal “freelance” del diari vienès Neue Freie Presse, treballant també per a agències alemanyes i austríaques a Bucarest. Des de 1937 va ser funcionari de el cos diplomàtic, exercint com a agregat de premsa de l’ambaixada austríaca a Berlín. Defensor de l’Anschluss d’Alemanya a Àustria, la nit de l’12 a el 13 de març de 1938 va ser cridat a Viena i va quedar a el front de l’servei de Premsa; en el matí de el 13 de març va ser l’encarregat de llegir als corresponsals estrangers el text de la llei mitjançant la qual Àustria quedava integrada en el “Reich” alemany.

Etapa en EspañaEditar

va ser enviat a Espanya per Joseph Goebbels, ministre de propaganda de l’Reich, amb la missió d’organitzar “un gran servei de notícies a la Península ibèrica”. Va arribar a Burgos el setembre de 1938, en plena Guerra civil, actuant com a corresponsal de l’agència de notícies nazi “Transocean”. Després de la victòria franquista en la contesa Lazar es va traslladar a Madrid, on es va instal·lar en un fastuós palau de la Castellana que era propietat de la família Hohenlohe.

Encarregat de la propaganda de l’Tercer Reich a Espanya, i mà dreta de Goebbels al país, es va fer cèlebre al Madrid de la postguerra, i va arribar a controlar a una gran part de la premsa espanyola durant la Segona Guerra Mundial. Com a part dels esforços alemanys per influenciar la premsa espanyola, a l’agost de 1940 Lazar va patrocinar un viatge de periodistes espanyols -entre d’altres, Víctor de la Serna i Xavier de Echarri- a Berlín, on van visitar diverses instal·lacions de la premsa nazi. Va arribar a disposar d’abundants recursos econòmics, i en un moment determinat va tenir sota les seves ordres a 432 treballadors.

A l’ambaixada va comptar amb la col·laboració de funcionaris com Ekkehard Tertsch, cap adjunt de la delegació de premsa (des 1943), o de Wiebke Obermüller, que estava a càrrec de l’butlletí informatiu de l’ambaixada alemanya -el qual va arribar a tenir un tiratge de 60.000 exemplars-. Al llarg d’Espanya també va comptar un nodrit grup de col·laboradors, tant funcionaris de correus com falangistes que repartien propaganda progermana. Un dels col·laboradors espanyols més importants amb els quals va comptar Lazar va ser el filonazi Federico d’Urrutia, cap de propaganda de la Falange. També va mantenir una amistat personal amb el delegat nacional de Premsa, el falangista Juan Aparicio López, que fins i tot ha arribat a ser assenyalat per Manuel Ros Agudo com una de les “criatures de Lazar”. Els seus tentacles s’estenien igualment sobre l’agència oficial de notícies espanyola, EFE, arribant pràcticament a “dirigir” l’agència durant el període de la guerra mundial.

L’aparença de Lazar, que tenia la pell fosca, portava un petit bigoti, monocle, i vestia amb roba i calçat foscos, va ser descrita per Samuel Hoare com “repulsiva”, mentre que Alexander W. Weddell va qualificar com “un individu d’extracció oriental, de presència i reputació indesitjable”. Tampoc va comptar amb la confiança dels principals funcionaris nazis a Madrid: ni Hans Thomsen -cap de el Partit Nazi a Espanya- ni Paul Winzer -cap de la Gestapo a Madrid- es van fiar d’ell, i en més d’una ocasió van enviar a Berlín informes negatius sobre Lazar.

Etapa posteriorEditar

Després del final de la Segona Guerra Mundial va romandre a Espanya, protegit pel règim franquista. En 1947 va ser un dels 104 agents nazis reclamats pel Consell de Control Aliat a l’Espanya franquista. Lazar constituïa un dels agents nazis més buscats per part dels aliats. Davant de les peticions d’aquests perquè fos lliurat, Lazar va lliurar nombrosos certificats mèdics i fins i tot arribaria simular un atac d’apendicitis pel qual seria internat a la clínica Ruber.

Passat el perill, Lazar tornaria a amb moure amb llibertat. Arribaria a exercir com a director general d’una empresa comercial a Madrid. A mitjans de la dècada de 1950 la seva signatura va tornar a aparèixer en algunes publicacions, en les quals atacava el comunisme i alhora lloava el règim franquista. El 1956 va emigrar al Brasil, encara que posteriorment es tornaria a instal·lar a Àustria. Va morir el 9 de maig de 1961 a Viena.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *