març 13, 2021

John D. Rockefeller (Català)

InfanciaEditar

John Davison Rockefeller va néixer a RICHFORD, (Nova York), el 8 de xunetu de 1839, nuna famila de classe mitjana descendent d’immigrants alemanys (i aquests descendents de francesos hugonots que treslladaron a Germany nel sieglu XVII) llegaos a estigueu-vos Xuníos en 1733. la so mare, Eliza, yera 1 muyer bé entamada i dedicada a atendre la so família i el so pare, William Avery Rockefeller, qui nun foi Modelu de fidelidá conxugal nin exemplu pa els sos 06:00 FIOS. Alloñáu de l’senyu familiar per llargos períodes, quan tornava els sos bosses pol xeneral taben plens de dineru i increïblement tornava cargáu de regals pa la so muyer i els sos FIOS. Muncho més tard, John afayaría que’l so pare nun yera més qu’un impostor, que visitava els reserves indíxenes venent-los als sos habitants toa sort d’oxetos i Darréu foi muncho més rendible la vienta de productes farmacèutics, que venia com a panacea pal càncer.

de la so mare Eliza va heretar non yá el físicu, Sinón tamién l’estricta moral calvinista, amás de munchos dels principis bàsics de la so vida, ens ells l’orde i la dedicació .

John Davison dende bé nuevu va demostrar ser intelixente i aplicáu. Camudar cua sota família a Ohio, Cleveland, onde’l so pare s’aconseguís una meyor oportunida de trabayu. Ende va estudiar a dellos colexos públics.

Yá dende bé nuevu Rockefeller amosaba gran interès pols negocis. Això ie que recoyía Piedres pa pintales i deprés vendeles als sos companys, que els sos pagaments dipositava nun frascu blau, que’l mesmu va denominar més tard com la so primer “Caxa fort”, que guardava gelosament na so habitació, llogrando, a la llarga, pastar la petita fortuna de 50 dòlars, que pa l’epòca representava una suma de dineru considerable. Rockefeller aliega que foi ents quan va poder aprendre una de les lleiciones més pervalibles de la so vida, quan un dia un AMIGU de l’so pare foi a la so casa a va demanar-i a l’mesmu, 1 préstamu pa saldar un parell de deldes que taben a puntu de vèncer. El so pare nun tenía’l dineru, però ell sí, i alcordó emprestá-¡lo amb un interès de el 7%. Rockefeller Darréu sosprenderíase quan tres 01:00 añu rebre una suma monetària bé cimera a la qual donés originalmente, asina ell va establir la màxima de la so vida:

Nun trabaye pol dineru, dexe que’l dineru trabaye per usté.

d’Elli d’equí p’arriba, toles sos ganancies serien relixosamente contabilizaes nuna llibreta qu ‘ell va cridar “el rexistru a” i va començar a establir la mentalidá que la portaria a trunfar anys més tard.

Cursa tempranaEditar

Rockefeller als 18 anys

El so innatu gustu pols negocis, aguiyar entà més l’escola comercial de Cleveland, d’onde va sortir als 16 anys. Esi mesmu añu llogró’l so primer emplegu nuna empresa de corredors i comerciants en grans, onde trabayó amb xeneral beneplàcit ensin afitase n’horarios, Perdiu nesi mar de Cifres que tant l’apassionava. Pela nueche, na so llit, repassava mentalment les operacions financieres del dia, tractant d’afayar en què podria llograr meyores ganancies.

Yá als sos 16 anys, John Davison Rockefeller, yera comptador a Cleveland i amosó gran competència na àrea, trabayando pa la signatura Hewit and Tuttl i otres empreses, arribant a l’puntu que a la tercera añu en susodichu sector, yá guanyava 600 dòlars anyals (una suma considerablement alta, tenint en compte que l’añu yera 1857), però tres que-i neguin 1 aumentu de 200 dòlars, va decidir instal·lar un negociu per compte propi. Tenia aforraos 800 dòlars, però enta-i faltaben altres 1000 per a crear el so primera signatura de corretatge. El so pare adelantrar amb un interès anyal de l’10%, fins qu’algamara la majoria d’EDA. Asina va fundar col so sociu M. B. Clark, la signatura Clark & Rockefeller, que llogró, el primer añu, beneficis per 4000 dòlars i nel segond quadruplicar la suma.

ents va començar a invertir nel sector cafeteru, col qu’aumentó entà més els sos ingressos, però tot i la gran qu de dineru que guanyava, Rockefeller no s’ha sentia complacíu, deseyaba arribar muncho més llueñe i taba decidíu a llogralo.

l’Imperiu de RockefellerEditar

la inconformitat de Rockefeller a l’respective dels sos assoliments ia la producció de la so signatura, segons la so perceición que la indústria petrolier brindaria-i més oportunidaes portar a ingressar a el sector industrial, na producció petroliera. John Davison Rockefeller yera agora 1 mozu i fanegueru entusiasta de el sector petroleru, però nenguna persona naquel mundu imaxinábase que l’ambició ja intelixencia d’estil mozu dur a crear el major monopoliu de tolos temps i xustamente sobre aquella tan important indústria.

Fuercia i Sentiu de la oportunidáEditar

Cleveland en 1857.

Dende els anys 1850, Cleveland tingués esperimentando 1 accelerada crecedera, especialment ens sectors industrials, donant com resultáu que per 1861, tornárase nuna de els ciudaes més modernes i granibles d’estigueu-vos Xuníos, amás d’una de les principals seus industrials. Metanes esti ambient, Rockefeller va apreciar de prop la crecedera gradual que la indústria petrolier començava a esperimentar i foi prou brillant pa entendre qu’esi combustible llueu es convertiria na fonte d’Enerxia de l’mundu.

El 1862, colos aforros i ganancies de la so signatura cafetera, va passar a ser sociu de la Clark & Andrews, qu’empezó instal·lant els sos Refineries i en qüestió de bé pocu tiempu va començar a adquirir otres a Cleveland, activitats que va seguir fins s’apoderés de forma definitiva de gran part de les de la Ciutat.

l’españíu de la Guerra Civil a 1861 foi la clau de la so fortuna. Dos anys enantes, cua perforació del primer Pozu de petroleu, va entendre que podia guanyar més col so tresporte i refinació que cua esplotacion. Quan en 1863 la companyia ferroviària de l’Atlàntic i l’Oest estendió la so llinia fins Cleveland, posant aquesta Ciutat en Contacte direutu amb Nova York a l’travèrs de la Rexon de l’petroleu, va saber que llegara’l momentu. Tenia 23 anys ja va invertir 4000 dòlars com sociu comanditariu na nova firma Clark, Andrews & Co Les Refineries surdíen com fungos a Cleveland i el so entusiasmu pol oru negru facer abandonar el comerciu de grans . A l’negase’l so sociu Clark a la espansión de la signatura (apavoriar el pasivu de 100 000 dòlars), van decidir puyar l’empresa. El 2 de Febreru de 1865, la companyia va sortir a la vienta, els apostis xubieron ràpid, Clark, decidíu a quedés cua signatura, ufiertó 72 000 dòlars. Rockefeller, impertorbable, retrucó amb 72 500 dòlars i quedóse cua companyia. El negociu, que d’equí p’arriba es diria Rockefeller & Andrews, yera la major refineria de Cleveland, amb una capacitats de 500 barrils per dia i ganancies d’un milió de dòlars per añu, que es doblaríen a l’añu següent.

Naquella epòca John Davison Rockefeller dicíase que Namai tenia qu’amosa-los als sos competidors la so cartera d’inversions i propiedaes, per que aquests decidissin venedora i o axustar amb ell, en cas contrari podíen tar segurs que Rockefeller encarregar de quebralos i porta’ls a la fallida, dempués de too, ell dexaba bé en clara la so visió cua frase:

la competència ie 1 pecáu, per això donem a esaniciala.

Yá dende ents Rockefeller amosaba la so mentalidá d’home de negocis depredador, buscant de toes toes la espansión de les sos empreses, l’aumentu de les sos inversions i l’eliminació progressiva de la competència de toes toes. L’astutu ja intelixente empresariu fadría nel Futuru munches maniobres que reflexaríen la so visió i en més d’una ocasió demostraria la so efectividá a la d’sobreponese als altres.

La conquesta de Cleveland i espansión nacionalEditar

Rockefeller el 1875

El so següent pasu foi axustar col ferrocarril tarifes preferencials, i esi descuentu foi 1 arma essencial pa fundar el 1870 una nova societats, amb 1 milió de dòlars de capital: la Standard Oil, qu’absorbió a l’empresa Rockefeller & Andrews, que venia d’una ràpida espansión, nel añu 1870 i per compte de que la Standard Oil, fos creada per Rockefeller, el so hermanu William i delles persones més , Rockefeller va passar a liderar la companyia.

Agora John Davison Rockefeller controlava una vasta xarxa de Refineries. Amás, como’l mesmu determinés que’l negociu de l’petroleu podia xenerar ganancies dende més d’un enfocament, va portar a la companyia a desenvolupar sistemes d’estraición i tresporte de l’crudu, controlant asina tolos aspeutos de la producció petroliera.

el 1870 la Standard Oil yera una de les majors Refineries de Centru dels estigueu-vos Xuníos i yá en 1872, xuntu amb dos dels més importants refinadors de Pittsburg i Filadèlfia, van poder remanar a l’so antoxu els tarifes colos ferrocarrils. La Standard Oil refinava 1 cuartu de tola producció de petroleu de país, i esaniciando pasu a pasu la competència, convertir nun poderosu monopoliu, que refinaba’l 95% de la capacitats total de país. El so equipu direutivu tava formáu per un conxuntu dels més capaços financers de país. Toos yeren milionaris. Pa Rockefeller, la eleición de personal sempres fos un ingredient perimportante; escoyía als més capaços i entusiastes.

A principis de 1872, Rockefeller tava decidíu a rematar el so proyeutu de conquesta de la indústria petrolier, pa la qual cosa va avançar, donant una maniobra ensin precedents, a l’ajudar a crear la South Improvement Company, una associació que englobava als principals refinadors de petroleu de Cleveland, arribant a alcuerdos cols empreses Ferroviaries pa llograr importants descomptes pa els membres de l’associació. Esti alcuerdu va causar la reclamació de l’public qu’abogó pola so anul·lació, daqué llogróse de manera arribèt, tres mesos més tard, davant els protestis de la Xente, però aquell dia gairebé tolos competidors de Rockefeller habíense vistu obligaos a vendre o a acomuñóse amb ell. En qüestió de tres mesos, Rockefeller mercara 22 de les 25 Refineries de Cleveland, tou gràcies a aquesta magnífica maniobra, passant aquella Fazana a ser denomada la “Conquesta de Cleveland”.

Al cap d’aquell estraordinariu ésitu, John Davison Rockefeller encarregar d’espandir la presència de la Standard Oil, escontra tol país. Instal·lant o comprant, el so oxetivu yera apoderar la indústria. El 1878 Rockefeller controlaba’l 90% de les Refineries de petroleu d’estigueu-vos Xuníos i pocu dempués exercía 1 monopoliu de les canals de distribució.

Agora Rockefeller era, pa fins práuticos, “el dueñu de la indústria petrolier d’estigueu-vos Xuníos” i yá res podia camudalo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *