març 10, 2021

Jeremies 10 – Comentari la Bíblia del Diari Viure


Jeremies 10

1. Israelites, escolteu aquesta paraula que el Senyor els adreça:

2. Diu el Senyor: No imitin la conducta dels pagans, no els espantin els signes celestes que espanten als pagans.

3. Els ritus d’aquests pobles són falsos: Talla un tronc al bosc, el treballa l’artífex amb la gúbia,

4. ho adorna amb or i plata, el subjecta amb claus i martell, perquè no vacil·li.

5. Són espantaocells de melons, que no parlen, cal transportar-los, perquè no caminen; no els temin que no poden fer ni mal ni bé.

6. No hi ha com tu, Senyor; tu ets gran, gran és la teva fama i el teu poder, qui no et temerà?

7. Tu mereixes, Rei de les nacions; entre tots els seus savis i reis, qui hi ha com tu?

8. Sense distinció són necis i insensats, educats per una ficció de tronc.

9. De Tarsis importen plata laminada, or d’Ofir, el treballen l’orfebre i el fonedor, el revesteixen de grana i porpra: pura obra d’artesans.

10. En canvi, el Senyor és Déu veritable, Déu viu i rei dels segles: sota la seva còlera tremola la terra, les nacions no suporten la seva ira.

11. (Per això els diran: Déus que no van fer cel i terra desapareguin de la terra i va baixar el cel).

12. El va fer la terra amb el seu poder, va assentar el món amb el seu mestratge, va desplegar el cel amb la seva habilitat.

13. Quan ell rugeix ressonen les aigües de el cel, fa pujar els núvols des de l’horitzó, amb els raigs desferma la pluja i treu els vents de les seves sitges.

14. L’home amb el seu saber s’embruteix, l’orfebre amb el seu ídol fracassa:

15. són imatges falses, sense alè, són vanitat i potineria; el dia del compte moriran.

16. No és així la porció de Jacob, sinó que ho va fer tot: Israel és la tribu de la seva propietat i la seva vaig nomenar és Senyor de l’univers.

17. Recull les teves pertinences i sal, població assetjada,

18. perquè així diu el Senyor: Aquesta vegada llançaré amb profunda als habitants de el país, els estrujaré fins esprémer.

19. Ai de mi, quina desgràcia, la meva ferida és incurable! Jo que deia: És una malaltia, m’aguantaré.

20. La meva botiga està desfeta, les cordes arrencades, se m’han anat els fills i no en queda cap, no hi ha qui planti la meva botiga i subjecti les lones.

21. Els pastors estan embrutits, no consulten a el Senyor, per això no encerten, i els ramats s’escampen.

22. Escolteu un missatge: Ja arriba amb gran estrèpit de país de nord, per convertir els poblats de Judà en desolació, un cau de xacals.

23. Ja ho sé, Senyor, que l’home no és amo dels seus camins, que ningú pot establir el seu propi curs.

24. Corrígenos, Senyor, amb mesura, no ens facis minvar amb el teu còlera;

25. descàrrega la teva ira sobre les nacions que no et reconeixen, sobre les tribus que no invoquen el teu nom, perquè han devorat i consumit a Jacob i han assolat les seves pastures.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *