març 2, 2021

Jan Huss (Català)


Biografia

HUSS, Joan (1369-1415). Les idees de Wycleff que van passar a Bohèmia amb el seguici de nobles que va acompanyar la princesa Anna, germana del rei Wenceslao en el seu viatge a Anglaterra, amb motiu del seu casament amb Ricardo II, i l’extensió per Europa de les heretgies dels albigesos i valdenses van preparar el terreny per a la revolució religiós-política de Joan Huss. Aquest, professor de Filosofia de la Universitat de Praga, va fer seves les teories de Wycleff, els llibres va conèixer, emprenent una àmplia campanya de predicació basada en l’atac a la corrupció pontifícia i la propietat clerical. Els elements directius de la Universitat, alemanys en la seva major part, es van situar davant de Huss, sent en 1403 censurades 75 proposicions de Wycleff. Els txecs, creient que amb això volien els alemanys imposar el seu poder, van donar a l’assumpte un matís polític a l’declarar causa nacional i fer seves les declaracions de Huss. El rei Wenceslao sortir en la seva defensa i el va nomenar rector de la Universitat, la qual cosa va provocar la protesta davant Roma de l’nucli alemany que va aconseguir en 1410 l’excomunió contra Huss i en 1411 el entredit sobre Praga.

La qüestió que havia començat en un to teològic-religiós va passar a convertir-se en política, agreujant-se la situació a l’cremar Huss una butlla de papa Gregori XII en 1412 i exigir la celebració d’un concili. Va escriure en aquesta època el seu Tractatus de Ecclesia, equivalent a l’Trialogus de Wycleff, on apareix la doctrina que Sant Pere no va ser veritable cap de l’Església; l’únic cap de l’Església és Crist. La dignitat papal prové de l’emperadorBernardino Llorca, Manual d’Història Eclesiàstica, 1942, pàg. 502.

En 1414 es reuneix el concili de Constança, i el rei Segismundo, que havia substituït al seu germà Wenceslao, proporciona a Huss un salconduit, amb el qual es va presentar per ser agafat pres i iniciar-seu procés . Segismundo va protestar fent valer el permís concedit però va acabar, davant l’obstinació de Huss, per retractar-se, per sotmetre a la decisió de l’concili. El 6 de juliol de 1415 i davant la impossibilitat manifesta d’una abjuració, Huss va ser cremat com a heretge, pena que es va aplicar després al seu deixeble i lloctinent Jeroni de Praga.

L’efecte que va provocar el compliment de la sentència, la culpa es va atribuir per parts iguals a Segismundo i a l’concili, encara que cal reconèixer que la validesa de l’salconduit expedit pel primer tenia un valor merament polític, va ser el desencadenament de la revolució hussita, en què va participar en massa la fanàtica minoria txeca de Bohèmia, que va acollir el problema com afront nacional. Les atrocitats comeses i el desenvolupament de les successives revoltes no hi caben dins d’aquest Diccionari, i ens limitarem a consignar que encara apagades en aparença pels acords presos en el concili de Basilea (1434), van passar a convertir-se en un espinós problema per a l’imperi alemany, i que són el primer antecedent, amb el qual arriben a enllaçar, de les guerres de religió (anabaptistes, camperoles, etc.) d’al segle XVI.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *