febrer 6, 2021

Estudi bíblic: Gedeó: Somnis, càntirs i trompetes – Jutges 7: 1-25

Gedeó – Somnis, càntirs i trompetes (Jutges 7)

– Un pas a el front qui estigui disposat a anar a barallar amb el comandant Gedeó!
Els soldats es miren els uns als altres i només un cada tres avança. Dels altres, alguns miren cap amunt, altres cap avall, altres posen “cara de circumstància” i es queden on són. Gedeó compte els voluntaris. Són 10.000 guerrers que estan disposats a anar a la batalla.
El Senyor li torna a parlar a Gedeó i li diu:
– Són massa! “De què jo et digui: Aquest anirà amb tu, aquest anirà amb tu, però de qualsevol que jo et digui: Aquest no anirà amb tu, el tal no anirà”. “Fes-los baixar a les aigües i allà te’ls provaré” (Dj 7: 4).
És un dia calorós; la distància és bastant llarga. Quan arriben a la riera la majoria d’ells estan cansats i assedegats.
Un cop més el Senyor li dóna instruccions precises a Gedeó: “A tot el que lama l’aigua amb la seva llengua, com llepa el gos, el posaràs a part “(Dj 7: 5). Gedeó i els seus ajudants van classificant ràpidament i posant en un grup especial aquells pocs que “llepen” de la seva mà separant-los de la majoria que van doblegar els genolls.
Quan la selecció (o desqualificació) acaba queden 300 combatents.
Gedeó es dirigeix a ells: “Germans, Déu els ha elegit perquè m’acompanyin a lluitar contra els madianites. Vostès saben molt bé que ells són grans guerrers i que muntats en els seus camells són perillosíssims. El Senyor m’ha indicat que si ataquem amb 30.000 guerrers serem molts i ens anem a jactar que vam triomfar per la nostra pròpia força. El Senyor també em va revelar que 10.000 encara érem massa. El Totpoderós m’ha ordenat que no usem cap arma a la baralla. no hi haurà llances, ni espases ni fletxes “.
Molts dels 300 es posen pàl·lids. ¡Anar a barallar sense armes contra un exèrcit tantes vegades més gran, això és una bogeria!
Unes hores després Gedeó parla novament amb els 300.
Un d’ells, veterà de diverses campanyes, demana la paraula i, després excusar-se, diu:
– Comandant, estem agraïts per l’alt honor que se’ns ha conferit. Nosaltres ens enlistamos quan érem diversos milers. Però, francament, molts dels meus companys estan preocupats, per no dir una altra cosa. Nosaltres estàvem disposats a barallar quan l’exèrcit era de 10.000 soldats. Però amb només 300 homes no ens atrevim.
Gedeó els escolta amb atenció. El guerrer continua:
– Comandant, amb tot el respecte que es mereix, alguns de nosaltres voldríem demanar … diguem una llicència temporal.
Es fa una pausa perllongada després de la qual Gedeó, amb veu ronca i ferma, diu:

– Vostès estan tots enrolats pel Senyor i aquí no hi ha llicència temporal per a ningú! El Déu Etern ens va prometre la victòria i ell lluitarà al nostre costat.
No obstant això, en el seu fur íntim, i malgrat aquestes paraules, Gedeó se sent insegur. El Omnipotent en la seva misericòrdia li torna a parlar.
El Senyor li diu: “Aixeca’t i descendeix contra el campament, perquè jo ho he entregat a les teves mans” (Dj 7: 9).
Gedeó escolta el missatge i tartamudeja. Sap que l’enemic té milers de guerrers ben entrenats. Què pot fer ell amb només 300 homes?
En el seu interior té una lluita: anar ara mateix com el Senyor proposa o esperar. Gedeó raona:
– Com podríem vèncer aquesta multitud sent tan pocs?
El Senyor, en la seva misericòrdia, li dóna una altra opció:
– Si tens por de baixar, descendeix a l’campament tu amb el teu criat Fura (Dj 07:10).
la cara de Gedeó mostra alleujament. Mira al seu assistent Fura, i diu:
– Jo no tinc por, però tu saps que aquesta empresa sembla tan desgavellada … Anem junts a espiar la posició de l’enemic.
amb sigil els dos homes s’acosten a l’campament. És una nit sense lluna. Primer caminen amagant-se entre els matolls i les roques. Després, en els últims cent metres, s’arrosseguen com serps. A mesura que s’aproximen les veus i rialles dels madianites es fan cada vegada més forts.
Gedeó i Fura han pogut evadir als sentinelles que recorren l’avorrit camí que els va ser assignat. Per fi arriben a unes roques a uns 20 metres de dos homes que estan conversant. Encara que en el text bíblic no apareixen els seus noms diguem-ne Matu i Gala.
Matu li diu a Gala:
– ¿Saps que vaig tenir un somni?
– Sí …? Tu sempre estàs somiant!
– Això no és veritat! Però aquest somni va ser molt diferent. Semblava molt real. Em vaig despertar tremolant i cobert d’una suor freda.
– Però Matu, les coses no són per tant!Jo també tinc malsons però quan em desperto i m’adono que només vaig estar somiant m’oblido i no passa res. Bé, explica m què vas somiar.
– Veia un pa d’ordi.
– Matu, em diràs que et espantat tant per somiar amb un pa?
– gala, escolta, aquest pa no era un pa qualsevol, era un pa enorme, era més gran que un camell.
– Bé, i què? Et espantat tant per veure un pa gran?
– Escolta gala, aquest pa venia baixant des dels turons com si fos una roda gegant. Tot d’una girava sobre un costat i després girava ràpidament per l’altre costat. Saps què? Semblava que el pa actués com si estigués viu. Es movia d’un costat a un altre traçant cercles en l’aire com si fos una espasa.

– Bé, i què va passar després?
– El pa era rodó, com una coca , però més ample. Va començar a prendre velocitat i de sobte es va estavellar contra una botiga enorme. Era el pavelló del nostre rei. Amb la força de l’cop va caure i es va donar volta. Les estaques van quedar de cap per avall, tot el que estava a dins va quedar destruït i el pitjor de el cas és que jo estava dins d’aquesta carpa. Però aquí no acaba tot, la roda es va seguir movent d’un costat a un altre fins que totes les carpes van ser arrasades.
La cara de Matu adopta un somriure forçat, i diu:
– Oi que els somnis són de vegades inexplicables?
gala s’ha quedat molt seriós:
– Això no és altra cosa que l’espasa de Gedeó, fill de Joaix, home de Israel! Déu ha lliurat a la seva mà els madianites amb tot el campament! (Dj 07:14).
Gedeó i Fura es miren en la foscor. Tanquen els seus ulls, preguen en silenci i lloen el Senyor que els ha donat aquesta demostració.
Amb molt de compte emprenen el viatge de tornada. A l’arribar, Gedeó li diu a el campament: “Aixeca’t, perquè el Senyor ha lliurat el campament de Madian a la mà!” (Dj 07:15).
Gedeó és un home la fe s’ha enfortit. Sap que aquest somni de què parlen els dos madianites, just a l’arribar a ells, no és casualitat. Percep que la interpretació de la son donat per un d’ells és una demostració que la mà de l’Totpoderós està obrant.
A l’caure la següent nit Gedeó surt amb els seus guerrers. Els ha dividit en tres grups de 100 homes cadascun. Els dóna una torxa encesa, un càntir i una corneta. Immediatament cadascun col·loca el càntir sobre de cada tea permetent el passatge de l’aire i evitant que es vegi la llum.
Avancen en silenci arrossegant quan cal. Ja ha passat la mitjanit. Cada guerrer es va col·locant a la mateixa distància un de l’altre.
S’ha format un cordó continu al voltant de l’perímetre de l’campament dels madianites. Aquests, confiats que estan segurs al seu propi territori, s’han anat a descansar. Milers de guerrers, els seus pertrets, botigues i fogueres estan escampats aquí i allà. Els camells als costats són vigilats pels seus cuidadors.
El canvi de guàrdia s’anuncia amb un so de trompeta que es repeteix al llarg de l’enclavament.
Els homes de Gedeó segueixen cada un al seu cap d’esquadró. S’està avecinando una tempesta. Hi ha llampecs per tots costats. El rostre d’aquests guerrers mostra sensacions diverses. Ells saben que si alguna cosa falla estan perduts. Les instruccions han estat donades amb tota precisió. Gedeó apunta amb la seva espasa a l’acantonament enemic. Tres-cents càntirs es trenquen a el mateix temps i un cercle de llums envolta l’emplaçament. Els homes comencen a sonar les cornetes. Després criden amb totes les seves forces: “L’espasa pel Senyor i per Gedeó!” (Dj 07:20).

En el camp madianita es produeix una gran confusió. S’adonen que estan envoltats per tot arreu i aquest so intens de tantes cornetes els fa creure que un exèrcit enorme els està acorralant.
Enmig de les tenebres dels madianites s’omplen de paüra. Els que estan a sud corren cap al nord, i viceversa. Busquen una sortida, per trobar-se que allà també hi ha les llums, els crits i l’ensordidor so de les cornetes. Assumeixen que l’enemic ja està dins del seu campament i en la foscor comencen a atacar-se uns a altres pensant que són adversaris.
Els que sobreviuen a la matança fugen espaordits. Gedeó envia un missatger amb ordres perquè els soldats de les tribus de Neftalí, Aser i Manassès els persegueixin i exterminin (Dj 07:23). Les tropes d’Efraïm s’integren a la batalla i capturen als dos caps més importants dels madianites.
Els 300 tornen a l’campament molt cansats però molt agraïts a el Senyor. No han tingut una sola baixa. Han après que obeir Déu porta benedicció i victòria.

La història bíblica i nosaltres

A la llarga llista de la història universal Gedeó és un dels primers que amb un petit grup venç a un gran exèrcit.Però és el primer – i ho continua sent – que amb un petit contingent sense armes, però amb la fe en el Senyor, obté una victòria que semblaria impossible d’assolir.
D’on s’extreu Gedeó aquesta fe?
És un home en el qual hem vist créixer la seva confiança en el Senyor. Una i altra vegada ho veiem amb la incertesa de si és veritat que Déu ho vol utilitzar; si realment el Senyor està del seu costat. Però una vegada que està convençut d’això, Gedeó és imparable.
Aquí està la gran lliçó per a l’home d’avui. Quan el Senyor ens vol utilitzar, si confiar-de tot cor, ell pot fer prodigis.
Gedeó, com nosaltres, tenia dubtes i amb honestedat se les presenta a Déu.
El Senyor li respon amb gràcia i tolerància de manera que la seva fe creix i s’afirma.
l’Omnipotent li ha dit terminantment a Gedeó: “de què jo et digui: Aquest anirà amb tu, aquest anirà amb tu” (Dj 7 : 4). De la manera que ho descriu el text és clar que Déu no està reclutant voluntaris. L’Etern en la seva sobirania es reserva el dret exclusiu de determinar qui són els escollits per anar a barallar. El llenguatge és similar a el que s’utilitza pel que fa a el faraó (Ro 9: 15-16).
El Senyor segueix avui fent meravelles utilitzant als serfs que ell tria. Aquests no són necessàriament més valents, ni més capaços ni més dotats, però Déu els va a proveir tot el que necessiten per a l’empresa a la qual han estat cridats (Fil 4:19).

Els 300 que no van doblar els seus genolls no eren més valerosos que els altres 10.000. Sens dubte que van haver de deixar algunes de les seves armes a terra per poder llepar l’aigua. Havien de fer servir la mà com si fos una cullera de la mateixa manera que el gos utilitza la llengua per beure. És un moviment ràpid que li permet a l’aigua que s’ajunta en el buit de la mà ser propulsada cap a la boca oberta.
Semblaria que els 300 elegits no estaven molt entusiasmats per anar sols a barallar. Les Escriptures diuen que Gedeó els va retenir. Aquesta paraula té el sentit de “detenir” i és la contrària a enviar. És la mateixa que es fa servir quan el Senyor li diu a Moisès, parlant de el faraó: “Perquè si rehúsas deixar-los anar i els segueixes detenint …” (Ex 9: 2).
Comentant sobre aquest versicle , H. Wolf diu: “Quan se’ns diu que Gedeó va retenir als 300 implica que ells també tenien un fort desig de desaparèixer com els seus col·legues. La mateixa forma de llenguatge s’usa en (Jos 19: 4) on un home és detingut en contra de la seva voluntat “.
quant a la son ia la conversa, la interpretació o el simbolisme de la coca caient sobre la botiga és difícil. No obstant això, cal destacar el fet que Gedeó va poder escoltar aquest diàleg tan inusual que demostra que Déu ha actuat en una forma meravellosa i sobirana. En primer lloc, el soldat té un somni que probablement Déu ha posat en la seva ment. Després es recorda, i a el moment precís es ho narra al seu amic qui li dóna la interpretació.
El nostre heroi s’esmenta a la “galeria dels herois de la fe” d’Hebreus 11. Allà llegim: ” em faltaria el temps per explicar d’Gedeó … “(He 11:32), implicant que tindria moltes coses a dir d’ell i d’altres.
Crida l’atenció que el Senyor específicament li dóna permís per anar en la seva expedició d’espionatge amb Fura. Aquest és un servent el nom esmenta el Senyor. No té la llibertat de dur a qualsevol ajudant sinó a aquest home que, sens dubte, és un individu piadós i temorós de Déu d’Israel. El Senyor li ha parlat o s’ha manifestat a Gedeó en diverses oportunitats:
1. Quan se li apareix l’àngel de l’Senyor, ara que ell estava desgranant blat (Dj 06:11). Suposem que és una teofania. Molts opinen que l’Àngel de el Senyor de l’Antic Testament és el mateix Senyor Jesucrist abans de la seva encarnació. És en aquesta ocasió que Gedeó rep el mandat: “Vés amb aquesta teva força i lliura Israel de mà dels madianites” (Dj 06:14).
2. Quan prova a Déu amb la llana per tenir la certesa que ell és l’instrument escollit per lliurar a Israel: “Si la rosada està sol en la llana i tota la terra queda seca” (Dj 06:37) i “que només el velló quedi sec i que la rosada estigui sobre tot el sòl “(Dj 06:39).

3. Quan escull els 300 guerrers (aquest cop el Senyor li parla en tres oportunitats donant-li instruccions molt precises (Dj 7: 2-4,7).
Tres-centes cornetes (o trompetes) indicarien que l’exèrcit és molt nombrós , atès que els caps eren els únics a usar-les. Seria com si hagués 300 regiments. Josuè tenia solament set cornetes quan va atacar Jericó. Aquesta vegada s’utilitzen 40 vegades més suggerint que l’exèrcit és tantes vegades més gran.
el Senyor en la seva sobirania va a utilitzar el so de les cornetes i la llum de les torxes per crear un estat de pànic en els enemics del seu poble. Potser el so dels càntirs a l’ésser trencats produiria un soroll molt especial.És una cosa semblant al que després va succeir en l’època de l’profeta Eliseu (2 R 7: 6).
Donat la grandària de l’campament de més de 100.000 persones un pensaria que els càntirs trencats no van produir un soroll de tanta intensitat.
No sabem si va ser només l’efecte natural de les cornetes i el fet de creure envoltats per un gran exèrcit el que va crear la confusió. La possibilitat que hi hagués un augment de el so o de la llum no pot excloure, però no hi ha esment d’això en el text.
El velló de Gedeó que primer es mulla amb la rosada i després queda sec quan tota la resta està mullat ha estat mal interpretat per molts creients. El comentari de William MacDonald és profitós: “Gedeó no estava mirant a la llana per tenir una guia (o adreça) sinó per confirmació. Déu ja li havia dit el que anava a esdevenir. Gedeó estava buscant la seguretat de l’èxit de l’empresa. Gedeó va demanar un signe sobrenatural, no una cosa que era natural. El que va succeir mai hagués esdevingut sense la intervenció directa de Déu. Veiem aquí a Deu condescendint amb un home de fe feble assegurant-li la victòria. Déu dóna aquesta seguretat avui en resposta a l’oració ” .
Si bé la gran majoria (el 99%) de les tropes regulars van ser excloses, una vegada que els madianites fugen espaordits són sens dubte molts d’aquests mateixos soldats els que van a executar la persecució i matança de els enemics.
Quan comença la història veiem un poble oprimit, a què en forma reiterada li roben els fruits de les seves collites i que, sens dubte, està en un estat de servitud. Gràcies a el lideratge de Gedeó s’obté un estat de relativa estabilitat que dura per gairebé 40 anys (Dj 08:28).
Notem que l’autoritat de Gedeó sobre totes les tribus no era acceptada.
Veiem la seva humilitat a l’respondre a les queixes dels d’Efraïm (Dj 8: 2) i a l’tractar amb els homes de Sucot (Dj 8: 5).
Apreciem en aquesta història a un home que el mateix Senyor reconeix com un “valent guerrer” (Dj 6:12).
No obstant això, Gedeó és escèptic. Vol estar segur que no és la seva pròpia imaginació o el seu ego el que el dirigeix i, per tant, li demana senyals a el Senyor.
Recordem que en el Nou Testament no se’ns instrueix a demanar senyals. El mateix Senyor Jesús va dir: “Una generació dolenta i adúltera demana un senyal, però no els en serà donat cap senyal …” (Mt 00:39).
El creient d’avui té totes les Escriptures i el esperit Sant per guiar.
D’alguna manera Gedeó se sent més tranquil quan el seu ajudant Fura l’acompanya. No sabem si això es deu a la força i capacitat de defensa Fura o al seu maduresa espiritual.
Per sobre totes les coses veiem un home que vol servir a el Senyor però que vol tenir proves o senyals que li confirmin que el que ell creu en el seu cor és realment la voluntat de Déu.

Apunts

la llei estipulava que si els soldats tenien por, els oficials de l’exèrcit estaven autoritzats per fer-los tornar a casa (Dt 20: 8). Això era per evitar que la por es contagiés.
L’exèrcit dels madianites constava de 135.000 homes (Dj 8:10).
La paraula “rodava” en relació a el pa de ordi (Dj 07:13) literalment significa “donar la volta” i també es pot utilitzar en relació a espases. La forma femenina s’empra en relació a l’espasa “que es movia en tota direcció” a l’hort de l’Edèn (Gn 3:24).

Temes per predicadors

Tres elements en el cristià victoriós:
1. La torxa com a testimoni de vida: “Vostès són la llum de l’món. Una ciutat assentada sobre una muntanya no pot ser amagada” (Mt 05:14).
2. La trompeta. La predicació i el ministeri exercit per edificació: “… si la trompeta produeix un so incert …” (1 Co 14: 8).
3. El càntir trencat. El trencament d’l’home exterior i l’apreciació de la dignitat del nostre servei a el Senyor Jesús. Maria havia portat una lliura de perfum de nard pur de molt valor (Jo 12: 3) (2 Co 4: 7).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *