novembre 30, 2020

El gran Olympiastadion de Berlín compleix els 75 anys

No hi ha millor definició que la de Thomas Wolfe, el malaguanyat periodista i escriptor de North Carolina davant del qual es rendia el mateix William Faulkner : “Ens trobem davant la botiga de batalla d’algun gran emperador”. Això va escriure Wolfe quan va arribar a Berlín el juliol de 1936 i es va trobar amb el flamant Olympiastadion, construït per Werner March … i amb les banderes nazis de 50 metres que adornaven la Porta de Brandenburg i Unter den Linden.

Wolfe va desembarcar a Berlín per escriure dels XI Jocs Olímpics de l’Era Moderna al costat d’altres cèlebres autors com Grantland Rice, que va criticar àcidament la data d’inauguració dels Jocs, l’1 d’agost de 1936, a l’tractar de l’XXII aniversari de la Declaració formal d’entrada d’Alemanya a la I Guerra Mundial. “A aquella multitud de 110.000 persones l’estremia alguna cosa com el vent a través d’un camp d’herba … i el que donava a tot una aparença ominosa és que era evident que allò anava més enllà dels Jocs”, va analitzar Wolfe en el seu llibre ‘You Can not Go Home Again’, “No Pots Tornar a Casa de Nou”, publicat el 1940. Es considera un dels cinc millors llibres sobre els Jocs Olímpics. Com un furiós pròleg del que Wolfe i Rice presagiaven, Espanya no va poder acudir a aquests Jocs de Berlín: en aquest país, al juliol de 1936, ja passaven moltes coses.

Els Jocs.

Les mantes destinades a la delegació espanyola van ser per als nord-americans, desembarcats a Bremerhaven després de navegar al SS Manhattan. En aquest transatlàntic i en aquestes mantes viatjar i es va embolicar James Cleveland Owens, fill d’Henry i Emma Owens. Nieto d’esclaus d’Alabama. Jesse Owens, el millor atleta de la Història.

Aviat, Owens es va convertir en un heroi per als berlinesos i per al món. Seguit per la curiosa mirada de Hitler i per les 60 càmeres que (malgrat el doctor Goebbels i per permís de l’propi Hitler) va instal·lar Leni Riefenstahl a l’estadi per filmar la pel·lícula Olympia, Owens va capturar l’or en 100 i 200 metres, longitud i relleus 4×100. Aquí, EUA va cedir a la pressió nazi i va apartar de l’relleu campió als jueus Stiller i Glickman. S’estrenava la televisió. La ràdio atronaba Berlín. Hitler va discutir amb el COI, però no es va negar a rebre a Owens, que no va tornar a competir i si va polemitzar amb FD Roosevelt, president dels EUA. Ja són 75 anys per l’Olympiastadion, la seva piscina, les seves escultures d’Arno Breker, el seu halo i els seus mites …

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *